Hostal de la Muga

Masia situada a tocar la frontera francesa, a prop de l'església de Sant Corneli de Ribelles. Aquest edifici de planta rectangular, avui dia en avançat estat de ruïna,[1] estava format per diferents cossos, amb diferents alçats. Tota la construcció era feta amb pedra vermellosa de la zona, tallada de manera irregular. Les obertures són rectangulars en la seva majoria, exceptuant alguna porta en arc de mig punt o la volta de canó que sosté la terrassa del primer pis a la façana principal. A l'interior encara es conserva en alguns espais l'embigat de cairats. Del conjunt cal destacar la pallissa annexa, construïda amb els mateixos materials que l'hostal, de planta rectangular amb teulat a dues vessants, i una porta d'accés en arc rebaixat i una finestra al primer pis de mig punt.[2] Quan el 1992 va faltar el Met de la Muga, el darrer estadant, els propietaris el van deixar en l'abandó més absolut fins que ha esdevingut la ruïna actual (2020).[1]

HistòriaModifica

Aquest hostal tan apartat era un lloc mític freqüentat per excursionistes, romeus del Vallespir assistents a l'Aplec dels Francesos,[3] contrabandistes, forces armades i maquis. Quico Sabater fou un maquis que continuà lluitant després de la fi de la Guerra Civil Espanyola el 1939. Sabater comandà un grup de guerrillers que des del sud de França feia incursions a Catalunya. Durant els anys 1956, 1957 i durant la seva última incursió l'any 1959, Quico Sabater va fer servir la ruta de l'Hostal de la Muga; tenia casa seva a menys de dos quilòmetres de la frontera. Podia baixar directament al riu Muga que el portava a Albanyà. En la ruta que es coneix com la de l'últim viatge, el 31 de desembre de 1959 sortí de la Canova Loubette (Vila-roja, Vallespir) cap a l'Hostal de la Muga, passà prop de Sant Julià de Ribelles, pel coll de Principi, pel coll de Bassegoda i per Lliurona, fins a Falgars.[2]

El colchón un poco duro y entraba un poco de fresco por la ventana, pero la dueña Dorotea entrañable

Una experiencia molt bona. Un menjar molt i molt bwn treballat i molt bo. La pastissera una crack, el de formatge es brutal, l,animo a continuar amb molta energia.

De los hostales más económicos de la zona, buena relación calidad precio.
El desayuno un poco escaso.

Un lloc molt bonic, en una vall molt desconeguda...

Quico Sabaté ✊

Muy buenas habitaciones y buen servicio!!!!

Esta en ruines!!!!!

Indret historic, pas de traginers, excursionistes, forces de l ordre, sobretot durant la posguerra. Utilitzat per passar hi nit i descansar per gent de pas. Avui dia tot es una ruina inaprofitable, pas de molts camins per fer excursions a peu o btt. Entorn molt agradable i ben comunicat amb França. Tambe s hi pot arribar per Sadernes.

És un antic hostal en estat ruïnòs,

Un Bon passeig sota el bosc de la tardor

J ai connu cette auberge il y a une trentaine d années mais la ....
Le site alentours est magnifique

Ce n'est QUE une ruine, à 5 km du sanctuaire
Le PIRE est qu'il MANQUE 500 m. pour rejoindre une piste carrosable qui rejoint Saint-Laurent-de-Cerdans, qui est alors à moins de 10 km !!!
(alors qu'il a fallu faire 24 km de piste depuis Albanya pour arriver à ce point)
Sur la carte espagnole, la piste de liaison avec les pistes françaises est présente ... invisible & impraticable actuellement !!!

Oui c'est un lieu de perdition très loin de albanya 20km de vtt par une piste très difficile,cailloux gravier..sable montées descentes..vous arrivez enfin sur cette ruine..non exploitée il semblerait logique de passer en France.. mais rien n'est indiqué ronces nous devons être quasiment sur la frontière...dommage..nous faisons demi tour car nous ne trouvons pas non plus l'itinéraire soit disant de boucle pour revenir a bassegoda..cela fait 2 fois que nous nous perdons ici 😄🤔

Ruina total!!!! El prado inferior está cuidado